1. |
Memòries
02:28
|
|||
Instrumental
|
||||
2. |
Aquesta nit
04:59
|
|||
Fou tan dolç aquell passat,
tan dolç el sabor de la sang.
La lluna, el cel i la ciutat
em fan recordar.
Mor la llum, ja cau el sol,
buscàvem algú que ens donés calor.
Sobre el mar, suor i asfalt.
Volies volar.
Falses paraules,
promeses trencant-se entre boires.
Veus apagades
contant els errors que avuí hauràs de pagar.
I estaràs tan lluny dels teus somnis.
I estaràs tan lluny dels meus llavis.
Buscaràs el temps que has perdut
i hauràs de patir aquesta nit.
Un infern de llums vermells
em mostra en què t’has convertit.
Un desert tan ple de gent
que busca fugir.
On acabaren
les llàgrimes que un dia plorares?
Ara s’amaguen
darrere el verí que tens sota la pell
Tantes paraules
i somnis perduts que s’emporta el vent.
Deixa que ploren
les cendres de tot el que hauries de ser.
|
||||
3. |
Jugant a matar
05:07
|
|||
No es pot parlar d’igualtat
anomenant llibertat
allò que és tot falsedat.
Marxaven un fred matí.
Camins de glòria i destí
que es perden a l’horitzó,
que es perden a l’infinit.
Més enllà d’aquell mar,
una terra d’estranys.
No esperaven la mort.
Cau la nit, comença l’horror.
Mai la vida de tanta gent innocent
tindrà un preu fixat per la voluntat d’algun inconscient.
Ploren foc els estels, la mort cau del cel.
L’envien els homes de gris jugant a ser déus.
Jugant a matar.
Veieren terres cremar,
camins que mai comprendran
van arrassar al seu pas.
Les armes que callaran,
les runes que romandran,
veuran com passa el dolor
del somni d’aquella pau.
No, mai més la por apartarà
els vostres ulls de l’endemà.
Tots aquells somnis abatuts
hui buscaran de nou la llum.
Tots els moments que ens han llevat,
totes les vides que han segat,
queden enrere i sota el sol,
mai més viurem aquest malson.
|
||||
4. |
Octubre
04:49
|
|||
Arrossegant-me
en el desig d'un cor trencat.
No puc amagar-me
de tots els cops que et vaig fer plorar.
No em queda sortida,
però tampoc puc esperar
que el temps em diga
que aquesta vegada és massa tard.
Passarà la nit sencera
temps per oblidar.
Dona'm forces, saps que em resta
tant per continuar.
No sé què fer, no sé on anar,
ja no sé viure en soledat,
és tan difícil tindre't lluny o al meu costat.
No sé què fer per oblidar
que aquells moments van acabar,
sota la pols de mil hiverns m'esperaran.
Els dies que passen
i la tardor que em plena el cor.
Em porten com fulles
ecos marcits del teu calor.
Ningú m'acompanya
pel gris camí d'aquest dolor.
Tantes nits de tempesta
van fer de mi el que ara sóc.
Vull donar-te el poc que em queda:
llàgrimes i sang.
Dona'm forces, saps que em resta
tant per continuar.
Junt amb mi.
|
||||
5. |
Ulls de foc
04:21
|
|||
El meu somni es repeteix,
uns grans ulls que m'hiptnotitzen i em fan creure en tu.
En la princesa del foc,
baixada del paradís per regnar junt amb mi.
No et puc deixar de mirar,
mentre jugues a fer com si no m'hagueres vist.
Però sé que cada cop
que no et mire em busques amb els teus ulls de foc.
Recorde aquella nit,
el teu cos perdut als meus braços.
I et vull confessar que encara t'estime i que…
Vull tornar a veure els ulls de foc,
besar de nou els teus llavis candents,
envoltar-te fort en la foscor
i no soltar-te per mai més..
T'he estimat en la foscor,
els nostres ulls dialogaven mirades d'amor.
M'he entregat a la passió
embriagat per la fragància que emana el teu cos.
Tot i haver perdut el nord
la rosa dels vents marca sols una direcció.
Flamarades d'ulls de foc
em condemnen a besar els teus llavis de nou.
El temps ha passat,
però et recorde com si fos ahir.
I et vull confessar que encara t'estime i que…
I malgrat que hi passe molt de temps,
les flames cremaran dins de la pell.
Romandrà el teu nom als meus records,
per mai no oblidar, i poder comprovar,
que sempre cremaran les flames a dins del teu cor.
|
||||
6. |
Miralls trencats
04:05
|
|||
Tant de temps mirant el cel.
Comptar els núvols i algun estel
el van fer reflexionar.
Sempre amagat entre records de temps passats.
Tantes les vegades que es va sentir especial.
I creia poder canviar
un món que ja sap que no el perdonarà.
I el seu cor no podia aguantar més.
I el seu cor no suportava més turments.
Tants sentiments atrapats en un paper
mai no podran dir-te tot el que sent.
Sempre actuant sense pensar.
Sempre veient sense mirar
amb els ulls d’un inconscient.
Sentia laments des del seu interior
en miralls trencats, ofegant-se de dolor.
I en silenci va morir
l’espelma que il•luminà les seues nits.
I el seu cor no podia aguantar més.
I el seu cor no suportava més turments.
Tants sentiments atrapats en un paper
mai no podran dir-te tot el que sent.
|
||||
7. |
Si pogués
05:28
|
|||
ns instants pensant en tu, recordant aquells moments
que no tornaran mai més.
Capturant els sentiments continguts dins la pell,
maleint no haver pogut fer res més.
Els teus ulls demostraven l’amor i els teus sentiments
en un moment dur de dolor.
Eixa força perduda en segons, un cos indefens
plorant el seu adéu.
Si pogués demanar un desig
no dubtes que voldria que tornares junt amb mi.
La tristesa em recorre per dins
al no poder sentir la màgia que em tenia captiu.
Hui he recordat el temps en què forem un sol ser,
compartint cada moment.
Vuit anys van ser suficients per fer-te de voler,
per dormir al cor de la teua gent.
El silenci esgarrifa la pell, què dur va ser
saber que no et veuria mai més.
I la veu em tremola quan dic que aquest paradís
ha perdut el seu encís.
Si pogués demanar un desig
no dubtes que voldria que tornares junt amb mi.
La tristesa em recorre per dins
al no poder sentir la màgia que em tenia captiu.
Ulls eterns, mirada penetrant,
i dins del meu cor records que no s'esborraran.
I quan siga el moment de marxar
ens retrobarem, et vull abraçar...
|
||||
8. |
Mort en vida
03:42
|
|||
Vull calmar, vull parar
el viatge cap aquella mar d’ansietat.
Perdut sense saber on anar,
sense poder pensar per mi mateix,
sense raonar.
Vull calmar, silenciar
la veu que m’ha impulsat a actuar sense pensar,
tan sols desitge un poc de pau,
silenciada pel benestar,
turmentada per la suau brisa
que em duu la mar.
No em queden forces per a més,
mort en vida no sóc res!
Jo vull pensar per mi mateix!
No podreu controlar-me mai més!
Vull sentir dins de mi
allò que es viu quan arriba al seu lloc el destí.
Un món desconegut del que mai
podré saber com poder assolir
sentir-me bé!
Vull eixir del camí
Que m’arrosega cap a un infern, prop d’ací.
Tan sols enyore estar tranquil
i poder riure sense ferir
Enamorar-me sense haver-hi de ser jo
qui ha he de sofrir.
|
||||
9. |
L'amagatall del sol
04:27
|
|||
Pense que de vegades estic sol,
que no hi ha ningú més al món,
que no puc afrontar la vida
que se’m presenta sense por.
Dies de pluja, núvols per tots els llocs.
Tristesa gris per a tothom.
No trobe ajuda per ningun racó.
No crec en cap déu de l’amor.
Podràs recórrer el món
amb moltes ganes, paciència i il•lusió.
Voràs l’amagatall del sol
darrere els cristalls de la passió.
Llargs camins i sempre sense direcció,
perdut entre jardins de pols.
Uns ulls que marquen la incertesa
d’un món que al meu cor no respon.
Com un paper cremat per un raig del sol
la meua esperança es dissol.
Ja no puc afrontar la vida
que se’m presenta sense por.
Un fort dolor em pressiona el pit,
la meua llum deixa d’existir.
No deixes que et vença la nit.
No puc deixar de pensar que ací
una ànima trista desitja morir.
Obri els ulls i mira la llum perquè…
Podràs ser feliç si vols
deixant enrere els problemes i el dolor.
Voràs l’amagatall del sol
si als teus ull deixes brillar la calor.
|
||||
10. |
Boig per tu
03:56
|
|||
En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies
esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflectida la teva llum
me la beuré
servil i acabat
boig per tu.
Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.
|
||||
11. |
El meu nom és l'oblit
05:34
|
|||
Un paisatge de tardor eclipsa un món estrany
ple de runes i boires.
Han passat els millors anys,
temps que ja no tornaran i que has oblidat.
I per què vols recordar, d’aquell món tan depravat,
les accions que et van marcar?
Inocents assassinants, malferits i maculats
per la seua pròpia sang.
Van córrer rius de llàgrimes, impartires dolor,
vas enfosquir les ànimes, condemnant-los a mort.
Mai més no recordaràs molts d’aquells bons moments
junt amb la teua gent.
Tot record s’esvairà entre cendres de dolor,
un dolor que vas causar.
Vas corrompre el teu entorn,
vas sembrar una llavor fermentanda per l’horror.
La maldat s’apoderà de la teua negra sang
i et portà fins la foscor.
Van córrer rius de llàgrimes, el teu nom fou el mal.
Vas enfosquir les ànimes i ara ho vas a pagar.
Anys de vivències es redueixen a uns instants.
Grans històries que sols als llibres s'escriuran.
Cossos indefensos esclaus del meu poder.
Jo sóc el destí i el meu nom és l'oblit.
Tantes veus silenciades jutgen el teu destí
i el pitjor veredicte et condemna a l’oblit.
|
Streaming and Download help
If you like Enderrocks, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp